CANCIONES

LETRA

A POC A POC

A poc a poc m'arriba el temps d'obrir les ales
i mentre ormejo el meu vaixell amb veles blanques
vesteixo aquest meu cos esquerp
amb disfresses de mariner expert
salpo amb el vent del meu ponent...

A poc a poc també hem après, tot estimant-te,
que no hi ha un jou per sempre més si amb esperança
pels clars llindars d'un somni ferm
trenquem les ombres, trobem respostes...

Quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant la nostra veu
quant i fins quan perquè el demà
sols sigui un gest de voluntat.

Jo l'estimo així aquest món que s'acosta,
jo t''estimo així, quan el fas més a prop
amb neguit, amb esforç,
insubmís.

A poc a poc reviu amb força tanta memòria
els vells neguits i aquells designis, ara són nostres.
A poc a poc i plens d'orgull
comencem de nou el vell futur
que ens ha de dur enllà i més lluny,

A poc a poc la llibertat obre les tanques
als somnis de tants pobles cots que empenyen l'alba
i a l'horitzó senyala els fars a gents i parles, que arreu proclamen
quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant, la nostra veu,
quant i fins quan perquè el demà
sols sigui un gest de llibertat...

A POCO A POCO
(A POC A POC)

Poco a poco me llega el momento de abrir las alas
y mientras ormeo mi barco con velas blancas
visto mi cuerpo esquivo
con vestidos de marino experto,
zarpo con el viento de mi ocaso…
Poco a poco hemos aprendido, queriéndote,
que no hay un yugo eterno si con esperanza
rompemos las sombras, encontramos respuestas,
por los claros umbrales de un sueño persistente.

Cuánto y hasta cuándo tendremos que alzar
nuestro canto, nuestra voz,
cuánto y hasta cuándo para que el mañana
sea sólo un gesto de libertad.

Lo quiero así, este mundo que se acerca,
lo quiero así, cuando lo haces cercano
con desazón, con esfuerzo,
insumiso.

Poco a poco revive con fuerza tanta memoria,
antiguos medios y aquellos designios ahora son nuestros.
Poco a poco y orgullosos
recomenzamos de nuevo el viejo futuro
que nos va a llevar más allá y más lejos.

Poco a poco la libertad abre las puertas
a los sueños de tantos pueblos sometidos
que empujan el alba y en el horizonte señalan los faros
a gentes y hablas, que proclaman por doquier,
cuánto y hasta cuándo tendremos que alzar
nuestro canto, nuestra voz,
cuánto y hasta cuándo para que el mañana
sea sólo un gesto de libertad.

APUNTES

Letra
Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edición
2006

Discografía
i. (2006)
Verges 2007 (2007)