Deixa la por,
la nit ha mort
i de les branques dels pins vessen tonades.
L'aire, el mar i el sol,
mils d'ocells els canten,
la nit s'ha mort.
La tristesa ens rebla a la terra,
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el clam,
escolta el pas
de tot un poble que es desperta a trec d'alba,
perquè sap cap on va.
L'or del blat oneja,
prepara la falç.
La tristesa ens rebla a la terra,...
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el so,
la veu del tro,
riu-te'n ja de la por i de la vergonya,
no caminis cap cot.
Ocells de llum canten,
la nit s'ha mort.
EL DÍA
(EL DIA)
Deja a un lado el miedo
la noche ha muerto
y las ramas de los pinos rebosan de cantares,
al aire, al mar, al sol
mil pájaros cantan...
La noche ha muerto.
La tristeza nos remacha a la tierra
pero nos deja tomar
la fruta con la mano.
La tristeza es una bandera
que nos da más fuerza
para levantar la cabeza.
Escucha el clamor
escucha el paso
de un pueblo que despierta con la alborada,
porque ya sabe hacia donde va.
Ondula el oro del trigo!
Prepara la hoz!
La tristeza...
Escucha el sonido
la voz del trueno.
Ríete ya del miedo y de la vergüenza!
No andes cabizbajo!
Pájaros de luz cantan.
La noche ha muerto!
