CANCIONES

  LETRA
EMBRUIX DE LLUNA
Amb la lluna d’abril
visc converses de silencis,
ella sobre el coixí,
jo en un cel d’àngels intrèpids,
i li parlo de tu,
si ho sabessis, si ens veiessis,
de tu i de l’univers
que en el fons dels teus ulls
em convida l’amor.

Quan d’esquena al Molló
la Mort baixa pel Cortiella,
sota el pont dels records
jo l’espero sense presses,
i li parlo de mi,
si ho sabessis, si ens veiessis,
quan em vol jo la prenc
i ballem lentament
per les aigües del temps.

Com l’encís diferent
d’un demà ple de força i llum,
pels camins costeruts
s’aprèn el goig de viure
ben lluny de tant neguit
que glaça els somnis i el cor;

aquí l’ombra del vent
desdibuixa el temor dels anys
i el passat és un gest
renovat per l’esperança
que escriu en l’aire net
el seu missatge d’amor.

Puja l’avi Pagès
a mig aire de la serra,
on l’espera el Treball
el seu vell amic de sempre,
i li parla de tu
si ho sabessis, si els veiessis
com se’n van somrient
pels estrets corriols
que han obert amb esforç.

La Natura m’acull
sense fer-me cap pregunta,
amb el seu dolç embruix
fa més plàcids els meus dubtes,
i li parlo de mi
si ho sabessis, si els veiessis,
i ella riu tendrament
compartint els secrets
que em llegit en el vent.

Tota veu és la veu
de la ruta que fem plegats
i el ressò persistent
de tot el que ens conforta
fa més dens l’àmbit de llum
on aprenem a estimar.

Més enllà del desig
compartit i esperat per tots
hi ha la terra i la gent
i el goig de no sentir-se
mai sol en el camí
on aprenem a estimar.





EMBRUJO DE LUNA
(EMBRUIX DE LLUNA)


Con la luna de abril
vivo diálogos de silencio,
ella sobre el cojín,
yo en el cielo de ángeles intrépidos,
y le hablo de ti,
si lo supieras, si nos vieses,
de ti y del universo
que en el fondo de tus ojos
me invita al Amor.

Cuando de espaldas al Molló
la muerte baja por el Cortiella,
bajo el puente de los recuerdos
yo sin prisas la espero,
y le hablo de mí,
si lo supieras, si nos vieses,
cuando me quiere la tomo
y bailamos lentamente
por las aguas del tiempo.

Como el hechizo especial
de un mañana lleno de fuerza y de luz,
por los caminos costeros
se aprende el gozo de vivir
bien lejos de tanta desazón
que hiela el corazón y los sueños;

aquí la sombra del viento
desdibuja el temor de los años
y el pasado es un gesto
renovado por la esperanza
que escribe en el aire claro
su mensaje de amor.

Sube el abuelo Payés
a medio aire de la sierra,
donde le espera el Trabajo
su viejo amigo de siempre,
y le hablo de ti
si lo supieras, si lo vieses
cómo se van sonrientes
por los estrechos senderos
que con esfuerzo han abierto.

La naturaleza me acoge
sin hacerme ninguna pregunta,
con su dulce embrujo
hace más plácidas mis dudas,
y le hablo de mí
si lo supieras, si nos vieses,
y ella ríe tiernamente
compartiendo los secretos
que hemos leído en el viento.

Toda voz es la voz de la senda
que hacemos a la par
y el eco persistente
de todo lo que nos conforta
adensa el ámbito de la luz
donde aprendemos a amar.

Más allá
del deseo esperado y compartido por todos
está la tierra y está la gente
y el gozo de no sentirse
nunca solo en el camino
donde aprendemos a amar.
© Edicions l'Empordà
  APUNTES

Letra
Miquel Martí i Pol - Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edición
1995

Discografía
Porrera (1995)






 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal