CANCIONES

  LETRA
ET DEIXO UN PONT DE MAR BLAVA
Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenis els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a l’Alguer
per cantar el seu enyor...

Et deixo l’aigua i la set,
el somni encès i el record.

I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.

El blau del nostre silenci
d’on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l’amor...

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.





TE DEJO UN PUENTE DE MAR AZUL
(ET DEIXO UN PONT DE MAR BLAVA)


Te dejo un puente de mar azul
que va del sueño hasta tus ojos,
desde Alcúdia hasta Amorgos,
de tu vientre a mi corazón.

Te dejo un ramo de preguntas
para que llenen tus dedos de luz
como la que prende la mirada
de los niños de Sidón.

Un puente que ayude a surcar
la piel antigua del mar.

Que despierte el rumor de todo tiempo
y nos enseñe la olvidada actitud de los rebeldes,
con la rabia del canto,
con la fuerza del cuerpo,
con el goce del amor...

Un puente de mar azul para sentirnos muy juntos
un puente que una pieles y vidas diferentes,
diferentes.

Te dejo un puente de esperanza
y el faro antiguo de nuestro mañana
para que el norte mantengas
en tu navegar.

Te dejo un verso en Sinera
escrito con trazos de azul luminoso
que cantaba en Alguer
por cantar su nostalgia...

Te dejo el agua y la sed,
el sueño encendido, el recuerdo.

Y en Ponza la muerte
para vivir frente al mar... el mar... el mar.
El espacio lleno de luz
donde se mira el mar... el mar... el mar.

El azul de nuestro silencio
de donde nace la canción.

Que despierte el rumor de todo tiempo
y nos enseñe la olvidada actitud de los rebeldes,
con la rabia del canto,
con la fuerza del cuerpo,
con el goce del amor...

Un puente de mar azul para sentirnos muy juntos
un puente que una pieles y vidas diferentes,
diferentes.
© Edicions l'Empordà
  APUNTES

Letra
Miquel Martí i Pol - Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edición
1993

Discografía
Un pont de mar blava (1993)






 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal