|
Mireu-los com van,
senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena
que no han acotat mai.
Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant.
Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...
Mireu-los com van,
són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres
que van ressuscitant...
Mireu-los com van
presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos
pels pecats dels "papás".
Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.
I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...
Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.
Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.
NEOFACHAS GLOBALES
(NEOFATXES GLOBALS)
Mirad cómo van
los señoritos de siempre,
en la espalda se les nota
que jamás se han agachado.
Mirad cómo van,
son la vieja caverna
aunque con máscaras nuevas
para seguir mandando.
Ahora son más finos que sus padres
y se disfrazan con plumas de Harvard,
pero cuando llegue el poder, adiós Proust, adiós Brecht...
Mirad cómo van,
son la España eterna,
la de antiguas tinieblas
que va resucitando...
Mirad cómo van
presumidos y fachendas,
es su adiós a los complejos
por los pecados de papá.
Por el poder, que los mantiene tan contentos,
ya no se necesitan pronunciamientos,
ahora los escaños se ganan sin estruendo de cañones.
Y mientras, en la Gangreunión los Nuestros se espantan,
señor, con el daño que hace un facha por detrás,
nosotros los santificamos para la democracia,
y ya ves: a palos nos dan las gracias,
ellos llevan los pantalones, nosotros las bragas,
ellos son los toreros, nosotros los cuernos,
y ahora, qué hacemos, a dónde vamos, ni banderas nos quedan,
cómo nos va a creer la gente, si hacemos marcha atrás.
Mirad cómo van,
neofachas de siempre,
neofachas para siempre,
neofachas globales.
Mirad cómo vamos
engordando vainas
ayudando al desastre
hasta el día de... Ah.
© Edicions l'Empordà
|
|
|
Letra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edición
2002
Discografía
Jocs (2002)
|
|
|
