CANCIONES

  LETRA
SABESSIS BÉ/MMP
Sabessis bé com ploren les paraules
del nostre vers que no podrà acabar-se mai,
com s'esmunyen i fugen del pentagrama absurd,
des que tu no hi ets, absurd,
des del meu enyor, absurd.

Et dic amic des de l' immens silenci
de cada indret on nia el teu somriure nu,
que il·lumina i perfila l'espai de solitud
on servo els acords per tu
d'un cant que se'm torna mut...

Mai, ben segur que mai,
res no tindrà l'encís del moment conviscut.
Per molt que el temps em doni
el do d'un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria
i les paraules, el fil d'estimar-se.

Tant se val si no fem els camins que havíem previst recomençar,
els teus versos als llavis amics seran vaixells per l´ample mar
tan pitjor és la certesa infinita de no poder prendre't més la mà,
l'enllaç d'amor del teu mirar.

Et dic adéu sabent-ne la resposta,
allò que estimes sempre t'ha d´acompanyar,
i així, fràgils, els gestos omplen de llargs ressons
les blanques parets del buit amb l'ombra del teu dibuix.

Mai, sé tan cert que mai,
res no tindrà l'encís del moment conviscut.
Per molt que el temps em doni
el do d'un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria
i les paraules, les claus per estimar-se.





SI SUPIERAS/MMP
(SABÉSSIS BÉ/MM)


Si supieras cómo lloran las palabras
de nuestro verso que nunca podremos terminar,
cómo se diluyen y huyen del pentagrama absurdo,
desde que tú no estás, absurdo,
desde mi recuerdo, absurdo.

Te digo amigo desde el silencio inmenso
de cada espacio donde mora tu sonrisa limpia,
que ilumina y perfila el espacio de soledad
donde guardo para ti los acordes
de un canto que ha enmudecido.

Nunca, seguro que nunca más,
nada tendrá el duende de los momentos compartidos.
Aunque el tiempo me conceda
el don de otro sueño,
seré esclavo del placer de la memoria
y las palabras, el hilo para querernos.

Tanto da si no hacemos los caminos que teníamos previsto recomenzar,
tus versos en los labios amigos serán veleros en el ancho mar,
tanto peor es la infinita certeza de no poder estrechar tu mano nunca más,
el lazo de amor de tu mirar.

Te digo adiós sabiendo la respuesta,
aquello que amas siempre te va a acompañar,
y así, frágiles, los gestos llenan de profundos recuerdos
las paredes blancas de este vacío con la sombra de tu dibujo.

Nunca, seguro que nunca más,
nada tendrá el duende de los momentos compartidos.
Aunque el tiempo me conceda
el don de otro sueño,
seré esclavo del placer la memoria
y las palabras, las llaves para querernos.
© Edicions l'Empordà
  APUNTES

Letra
Lluís Llach

Música
Lluís Llach

Edición
2006

Discografía
i. (2006)
Verges 2007 (2007)






 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal