Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t'estimo així i així sé que m'estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s'acosta...
Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d'aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.
M'agrades quan t'amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l'ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria,
la ferotge guerra...
Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l'anhel que t'omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.
UN NO SÉ QUÉ
(UN NO SÉ QUÈ)
Un no sé qué cuando caminas
y ese aspecto medio descolgado de los que enredan las estrellas.
Un carácter que no aprecian
los nuevos cretinos, caudillos de un orden corroído y viejo.
Pero esta luz de tus ojos
puebla de faros el horizonte,
y ciega a los lobos que cada noche vigilan
la libertad encadenada libre...
Tienes un secreto al sonreir
que es un susto para el plácido sueño de los omnipotentes.
El corazón late revolucionario.
El insumiso a los guardas del pensamiento correcto.
Y esta luz en tus ojos,
que es esperanza y mañana.
Te quiero así y así sé que me quieres
cuando roce a roce abrimos nuestra vida
a un aire nuevo que con fuerza empuja
al mundo que ya se acerca...
Canto el sueño de tus ojos
porque va más lejos que este sueño mío,
hay un poema de futuro
en el anhelo que llena tu mirada
y es tu sonrisa quien lo proclama.
Me gustas cuando te amotinas
y pirateas nuevos buques para navegar contracorriente.
Nadie sabe cómo comprarte
ni como aplanar el pulso de tu cerebro arrebatado.
Porque la luz de tus ojos
es llama encendida y peligro
para el orden del miedo que considera correcto
aceptar como normalidad cierta
la injusticia, la miseria,
la feroz guerra...
Canto el sueño de tus ojos
porque en él pervive todo lo que amo,
hay un poema de futuro
en el anhelo que llena tu mirada,
y es tu sonrisa quien lo proclama.
