Que res no tinc per a dir
que no m’ho diguis tu
i així tot el que et dic
tens sabut.
I abans de descobrir
l’inútil del meu cant
me’n vaig fins un altre any,
bona sort.
Jo em distrauré seguint el rastre a uns acords,
no fos que se’m perdés una cançó,
i no conec un camí millor
que m’acostés a tu.
Cavalls de núvols blancs
i llàgrimes d’estels,
mil lliris navegant
com vaixells.
I és clar que amb el que escric
t’ho hauràs de fer tot sol,
i et queda tant per dir,
bona sort.
Jo, amb el vostre permís, seguiré el rastre a uns acords
que jugant s’han donat a un cos bonic
i no conec un millor camí que em pugui acostar fins a tu.
Que res no tinc per a dir
que no m’ho diguis tu
i així tot el que et dic
tens sabut.
