ÀLBUMS


GEOGRAFIA

Editat
CBS LDX-74893 LP. 1988

Albert Cubero
Guitarres

Xavier Figuerola
Saxo soprà, clarinet

Carles Cases
Xel-bass, piano, samplers i sintetitzadors

Lluís Llach
Sintetitzadors i samplers

Ricardo M. del Freno
Violí

John DuBuclet
Trombons

Cayetano Castaño
Oboè

Lluís Ribalta
Bateria

Quico Rodríguez
Baix elèctric

Andreu Ubach
Percussions

Manuel Rabinad
Flautes

Arranjaments i direcció musical
Carles Cases i Lluís Llach

Enregistament
Estudis Gema

Mescles
Estudis Gema i Eurosonic

Enginyer de so
Pedri



  NOTES
 Aquest disc ha estat reeditat per:

PICAP 80 0032 1992
Claus Records 03 00108| 02 2003



  COMENTARI
El darrer disc del cantant de Verges em recorda una mica, pel que fa  a la desconnexió interna, I amb el somriure, la revolta (1982). Efectivament, sembla ser que, de tant en tant, Lluís Llach ha de fer un disc de transició, sense tenir a punt un material prou sòlid, per compromisos convencionals.

Geografia, al llarg de les seves dues cares – Interior i Exterior -, ens proposa un recorregut a través de la dimensió vital de l’autor i intèrpret català d’una major dimensió pública, ara per ara. Però els resultats són força irregulars: A la primera cara, el tema que dóna títol a l’àlbum gaudeix d’una melodia força encertada, però la concepció global sona a alguna cosa ja sentida – Amor particular – per exemple. La nova versió de “Com un arbre nu” potencia els elements sensuals i íntims d’una vella però esplèndida cançó: llàstima que el text no sigui el correcte: “Obre els ulls: som l’esperit; tanca el ulls som el cos”... aquestes frases trenquen totalment el sentit bàsic del tema. “Bambolines”, tot emprant les primeres notes de “Limelights” de Charles Chaplin, crea unes expectatives melòdiques que no acaben de ser resoltes del tot. En canvi “Tata”, dedicada a la velleta que – fa una bona colla d’anys – té cura del nostre benvolgut empordanès, és una cançó esplèndid, tant pel que fa a la melodia – superba – com pel que fa a un text tan púdic com emotiu, en resum, una obra mestra, malgrat – o gràcies a – la seva timidesa.

L’element exterior del disc ve donat per dos temes que potencien bàsicament l’element rítmic, des del punt de vista musical: “Palestina” (text aconseguit i bona melodia, amb un final instrumental que potser trenca amb els costums efectistes de Llach) i “La vella Winnie”, dedicada a la muller de Nelson Mandela, cançó d’efectivitat assegurada i amarada de ritmes africans. Resta parlar de dues cançons: “Un cor a Barcelona”, centrada en el món marginal de la Plaça Reial, on el nostre cantant té la seva nova residència – per al meu gust, la millor cançó de l’àlbum, després de “Tata” – i “Amor que m’ets amic”, un tema dedicat a Xile, un xic massa grandiloqüent, que en fa pensar en la cançó “Allende” que Leó  Ferré enregistrà fa més de deu anys a l’àlbum La frime. En resum, una de freda i una de calenta, i un conjunt prou digne però no pas tan brillant com de costum. Ja se sap, però... , alternar interpretació i composició, i voler enregistrar un bon àlbum cada any, no és gens senzill... Que li ho preguntin a en Moustaki, per exemple.
Serra d'or (1988)

  CANÇONS

1. Geografia
2. Com un arbre nu
3. Bambolines
4. Tata
5. Palestina
6. Un cor a Barcelona
7. La vella Winnie
8. Amor que m'ets amic

Lluis Llach





 Copyright © 2002, www.lluisllach.com - Avis Legal