PORRERA
Editat
Picap 90-0073-03 1995
Laura Almerich
Guitarra clàssica
Jordi Armengol
Guitarra elèctrica, acústica, banjo, sintetitzadors
Jorge Coscueta
Saxo tenor i saxo alto
Miguel Ángel Esteve
Guitarra acústica
Lluís Llach
Veu, sintetitzadors, piano
Xavier Puig i Carles Izaga
Cors
Manuel Rabinad “Rabi”
Flautes, wind control, sintetitzadors, “trombó amb la veu”
Lluís Ribalta
Bateria o percussions
Quico Rodríguez
Baixos elèctrics
Lletres
Miquel Martí i Pol, Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Col·laboracions musicals
Josep M. Alpiste
Violí
Enric Canada
Percussions
Nacho Lesko
Acordió, piano
Xavier Macaya
Cornomusa
Pep Poblet
Clarinet
Artur Regada
Baix acústic
Gravació i mescla
Didier Richard
Assistent
Pau Manté
Mastering
Jean-Pierre Bouquet
Producció musical
Jordi Armengol, Manuel Rabinad “Rabi”, Lluís Llach
Gravació
PAC- Estudi Mòbil (Porrera)
Mesclat
Estudi Rod’s Music (Barcelona)
Mastering
Studio Translab (París)
Enregistrat a Porrera entre maig i setembre de 1995
|
|
Aquest disc ha estat reeditat per:
Claus Records 03 00113| 04 2003
|
|
|
A Verges 50 (1980), Lluís Llach recreava el passat per tal d’entendre
el present. A Porrera torna a utilitzar un petit poble, on ell se sent físicament
arrelat, per dir-nos que el més petit i l’immensament gran són
les dues cares de la mateixa moneda, idea que ja havia desenvolupat a Astres
(1986). L’amor a la terra, l’acolliment que el poble fa a l’emigrant que
torna pobre de les Amèriques i que retroba en l’amor l’autèntica
riquesa (la seva Ítaca?), els núvols que passen pel poble camí
de Bòsnia, els dos homes que passen “amb la fosca dintre seu” per
la vella carretera, i que simbolitzen tots els recels que poden portar a
la intolerància i a la xenofòbia, el Cafè Antic – refugi
de la tendresa en un món bastit damunt del crim... El localisme de
Lluís Llach és decididament universalista, i en aquest sentit
Porrera és la conseqüència lògica de la cançó
“I ara de nou”, un tema “de tesi” que trobarem a T’estimo (1984).
Els textos han estat elaborats novament amb la col·laboració
de Miquel Martí i Pol, amb qui Lluís Llach duu a terme una
autèntica simbiosi (no trobeu que el cantant i el poeta cada vegada
s’assemblen més físicament?), i el tractament musical continua
la línia ètnica encetada amb Un pont de mar blava. (“Porrera”,
“Tomb d’atzars”, “El Cafè Antic”), amb escapades a ritmes com el xarleston
(“La Lira”) i a referents propis del món de Verges 50, presents sobretot
en temes instrumentals o “dits” (dissortadament d’ençà de “Somniem”,
el recitat no és un dels punts forts de Llach) sobre fons musical:
la barreja de vals i sirtaki/masurca a “Orenetes” o la sonoritat d’estil
Nino Rota a “Pilar” i en un fragment de “Món”, la coda de l’àlbum.
Divers i unitari alhora, Porrera, sense ser el millor disc de Lluís
Llach és un treball absolutament recomanable.
Serra d'or (1995)
|
|
|
|
1.
Porrera |
|
| 2. Lo cirerer (Instrumental) |
|
| 3. Embruix de lluna |
|
| 4. La Lira |
|
| 5. Núvols |
|
| 6. Tomb d'atzars |
|
| 7. Orenetes (Instrumental) |
|
| 8. El Cafè Antic |
|
| 9. Pilar |
|
| 10. Món
|
|
|
|
