POETES
(CD+DVD)
Editat
BMG/Ariola 2004
Lletres
Miquel Martí i Pol, Màrius Torres, Joan Oliver "Pere Quart", Joan Fuster, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Josep M. Andreu, Constantin Kavafis, Lluís Llach.
Música
Lluís Llach
Laura Almerich
Guitarra clàssica, marimba, acordió i veus
Jorge Cuscueta
Saxos i clarinet
Dani Forcada
Bateria i percussions
Jordi Portaz
Baix elèctric i contrabaix
Laly Rodríguez
Guitarres acústiques i elèctrica
Odette Telleria
Veu
Estudis d'edició i postgravacions
Montalt Park (Sant Vinçens
de Montalt)
El gallinero (Tordera)
Estudi Mastering
Studio Reverse (Barcelona)
Postproducció musical
Jordi Portaz
Edició musical
Didier Richard, Nacho Lesko
Edició veu
Xavier Puig
Gravació del directe
Didier Richard
Assistent de gravació del directe
Pau Manté
Barrejes
Didier Richard, Jordi Portaz
Enginyer mastering
Yann Dub
Disseny d'il·luminació del directe
Joan Teixidó
Escenografia
Lluís Danés
Operadors de càmera
Carlos Fernández, Ignasi Galmés, Mònica León
Producció DVD
Vicky Puyoles
Realització DVD
Jordi Bartomeus, Carles Fernández
Postproducció DVD
Jordi Bartomeus, Vicenç Oller
|
|
Enregistrat en directe als concerts a la Sala Apolo de Barcelona del 27 al
31 de gener 2004.
DVD gravat en directe el dia 29 de gener.
|
|
|
Musicar poemes és un risc agosarat. Les paraules de Martí i
Pol, de Pere Quart, de Fuster o de Sagarra ja inclouen la seva banda sonora
particular. La música dels poemes no n’entén de partitures,
ni de micròfons, ni de llums de colors. Són els atrevits com
en Lluís Llach els qui profanen el so de les paraules per dur el poema
a una altra dimensió. Llach acompanya els poetes fins a la porta de
la popularitat, fins al llindar que separa poesia de cançó,
allà on massa vegades es queda el poeta i comença el cantant.
Superada l’època en què la lletra entrava amb sang i acomodats
en els temps de la paraula mediàtica que entra gràcies al comandament
a distància, Lluís Llach torna a apostar pels poetes. Reivindicar
l’autor de les paraules pot ser tant important com conèixer l’autoría
dels fets. Amb els concerts de la sala Apolo de Barcelona i ara amb aquest
nou disc, Lluís Llach posa cadascú al lloc que li pertoca:
el poeta atrinxerat darrere les seves paraules i el músic amagat sota
les melodies i el ritme.
Lluís Llach ha sabut transcriure com ningú el nostre fil sonor
primitiu que ens produeix la lectura d’aquests poemes. El so dels ocells
d’unes Vinyes verdes vora el mar, el vent ferotge d’un Viatge a Itaca o els
violins que segons el tòpic sempre acompanyen unes Roses blanques
han pres noves formes. Ja no som lliures de triar el so dels poemes, ja no
llegim els mots amb recitat interior, ja és impossible llegir el Cant
de l’enyor sense sentir un joc a tres veus ni tenir al cap el camp del Barça.
Llach ha aconseguit que cantem la nostra poesia. Ara ja no podem llegir d’una
tirada, hem de separar les estrofes perquè soni el piano i fer pauses
per sentir el solo d’una guitarra.
Albert Puig
|
|
|
|
1. Valset per a innocents |
|
| 2. Cançó a Mahalta |
|
| 3. Corrandes d'exili |
|
| 4. Criatura dolcíssima |
|
| 5. Vinyes verdes vora el mar |
|
| 6. La casa que vull |
|
| 7. Temps i temps
|
|
| 8. Viatge a Itaca
|
|
| 9. Dibuix
|
|
| 10. Cant de l'enyor
|
|
| 11. Ens veiem a Folegandros
|
|
| 12. Roses blanques
|
|
| 13. Tomb d'atzars
|
|
| 14. Ara mateix
|
|
| 15. Dóna'm la mà
|
|
|
|
