CAMP DEL BARÇA, 6 DE JULIOL DE 1985
Editat
Ariola XD-302482 LPD. 1985
Laura Almerich
Guitarra clàssica i mandola
Eduard Altaba:
Contrabaix
Carles Cases
Violoncel i sintetitzador
Manel Rabinad
Flautes
Gabriel Rosales
Guitarra acústica 12 cordes i llaüt
Manel Camp
Teclats
Jordi Camp
Baix
Lluís Ribalta
Bateria
Andreu Ubach
Percussió
Ricard M. del Fresno
Violí
Mª Angels Casas
Violí
Montse Vallvé
Viola
Xavier Figuerola
Saxo tenor i clarinet
Josep F. Franch
Saxo baríton
Ricard Roda
Saxo alt, clarinet i saxo soprano
John Charles Dubuclet
Trombó
Albert Pinto
Trombó
Miquel Amo:
Trompeta
Matthew Simón:
Trompeta i fiscorn
Estudis de so
Le Voyageur (enregistrament al Nou Camp) - Tramontana (Esplugues de Llobregat)
Enginyers de so
Roger Roche (enregistrament en directe - J.A. Moreno (Estudis Tramontana)
Arranjaments
Lluís Llach, Carles Cases i Manel Camp
Lletra i Música
Lluís Llach
Producció
Joan Molas
|
|
Disc enregistrat en directe
el 6 de juliol de 1985 al Camp del Barça.
Aquest disc ha estat reeditat per:
CBS 463500/1 LP. 1989
PICAP 82 0003-13 1992
Claus Records 03 00106| 05 2003
|
|
|
Poc falta perquè fa façà deu anys d’un altre recital
històric i d’un altre disc històric, Lluís Llach una
altra vegada. Perquè acaba d’eixí al mercat en doble elapé
gravat en directe durant el recital oferit el sis de juliol amb el Camp Nou
ple d’una gentada entusiasta que es féu coautora de la festa. En fórem
cent mil que tinguérem la sort d’assistir-hi. Cent mil que ara tindrem
l’ocasió de recordar-la.
Aquell dia quedarem enlluernats per l’espectacle, però ara, reposadament,
podem gaudir-ne dels matisos.
Perquè el disc – i consol per als qui no hi anàren! – és
sobretot una bona dosi de música molt ben gravada i millor interpretada.
Són dinou músics, és Lluís Llach improvisador
dels recitals i un poc (llàstima que no hi haja manera de reproduir-ho
en tota la dimensió) d’una coral envejada de milers i milers de veus.
El disc conté alguna de les més antigues cançons (“El
jorn dels miserables”, “Que tinguem sort”) que demanaven una nova versió
feia temps. Personalment, sempre he considerat I si canto trist, com el millor
disc de Llach, i en concret, aquestes dues peces com de les millors. Tenir-ne
ara noves versions distintes és un regal que cal agrair. Junt amb
això “Ítaca”, “Campanades a morts”, “El meu amic el mar”, i
un grapat de més fins a les darreres; fins a l’emocionant “Cant de
l’enyor”, amb Maria del Mar Bonet i Marina Rossell, i el ritual, “L’estaca”,
entonat – si fa o no fa – amb tant d’entusiasme com fa deu anys, o amb més
ull viu.
V. Partal. El Temps (Setembre 1985) |
|
|
|
1. Venim del nord, venim del sud |
|
| 2. Que tinguem sort |
|
| 3. Un núvol blanc |
|
| 4. No abareteixis el somni |
|
| 5. El jorn dels miserables |
|
| 6. Maremar |
|
| 7. Vaixell de Grècia |
|
| 8. I amb el somriure, la revolta |
|
| 9. Abril 74 |
|
| 10. Campanades a morts (fragment) |
|
| 11. Bressol de tots els blaus |
|
| 12. Amor particular |
|
| 13. Ítaca (fragment) |
|
| 14. Cant de l'enyor |
|
|
15. L'estaca
|
|
|
|
