ASTRES
Editat
CBS 450354-1 LP. 1986
Disc enregistrat el mes de Novembre de 1986
Estudis de so
Eurosonic
Enginyer de so
Luis Vilena
Ajudant d’enregistrament
Antonio Álvarez
Arranjaments
Carles Cases i Lluís Llach
Manuel Rabinad
Flautes
Andreu Ubach
Percussió
Carles Cases
Teclats, piano i programació de caixes de ritme
Humberto Martínez
Trombó
Ángeles Domínguez
Arpa
Manolo Aguilar
Contrabaix
José Miguel Estebanez
Sampler
Jesús Maria del Corral
Oboè
Cors
Ricard Bordas, Glòria Casellas, Robert Garrigós, Immaculada
Inès (solo), Nuria Jené, Berta Ojea.
|
|
Aquest disc ha estat reeditat per:
Picap 80 0031 1992
Claus Records 03 00107| 02 2003
|
|
|
Sense cap dubte, Astres serà una de les sorpreses discogràfiques
de l’any. Una sorpresa des del primer fins al darrer solc, des de les
angoixoses notes que obres la primera cara fins les emanacions amb que es
difumina el darrer tema. Astres és senzillament brillant, diferent,
i en aquesta diferencia radica una bona part del seu inicial atractiu. Llach
ha canviat, però en el fons res ha canviat. Els més fidels
seguidors poden estar tranquils, perquè la seva poesia, la seva música
i la seva veu són les mateixes. Tampoc els seus més fidels
detractors han de preocupar-se, ja que podran seguir recolzant les seves
crítiques en els mateixos puntals.
Llach simplement s'ha endinsat en un univers sonor diferent, amb quelcom
de màgic i sobrenatural, amb quelcom de realisme i terrenal. Climes
obsessius, tractaments electrònics quasi minimalistes, percussions
desconcertants, veus abismals amb un cert regust de cant popular; tot un
món de sons, a vegades inquietants, a vegades relaxants, rodejant
/ arropant la poesia quotidiana habitual del cantautor de Verges. Aquella
poesia a la vegada propera i distant que ens ha acostumat en els darrers
vint anys.
Llach se sent a gust en aquest nou context; se'l nota vocalment més
lliure i relaxat, capaç de controlar més la inflexió
de veu, que tant utilitza i caracteritza les seves obres, arribant del
xiuxiueig al crit amb total naturalitat.
No ens trobem davant d'un disc fàcil; en canvi, tot sona fresc i contagiós.
Cinc temes (Astres, Sol, Terra, Lluna, Alè) són suficients
per omplir quasi quaranta minuts de música densa, que a mode de suite,
formen un bloc unitari totalment indivisible, que s'ha de degustar, de principio
a final, sense pauses ni concessions.
Lluís Llach ha donat en els darrers anys suficients mostres de maduresa
musical; aquest nou disc és tan sols un pas endavant en la recerca
d'aquella maduresa total arrelada en els infinits sons que ens envolten i
en la boja carrera quotidiana opten per posseir-los.
Una producció molt més cuidades que en altres ocasions realça
tots els matisos de l'obra, que són molts. Una presa de sons excepcionals
arrodoneix un dels treballs més importants de la carrera de Lluís
Llach.
Sense cap dubte, Astres serà una de les sorpreses discogràfiques
de l’any. Una sorpresa des del primer fins al darrer solc, des de les
angoixoses notes que obres la primera cara fins les emanacions amb que es
difumina el darrer tema. Astres és senzillament brillant, diferent,
i en aquesta diferencia radica una bona part del seu inicial atractiu. Llach
ha canviat, però en el fons res ha canviat. Els més fidels
seguidors poden estar tranquils, perquè la seva poesia, la seva música
i la seva veu són les mateixes. Tampoc els seus més fidels
detractors han de preocupar-se, ja que podran seguir recolzant les seves
crítiques en els mateixos puntals.
Llach simplement s'ha endinsat en un univers sonor diferent, amb quelcom
de màgic i sobrenatural, amb quelcom de realisme i terrenal. Climes
obsessius, tractaments electrònics quasi minimalistes, percussions
desconcertants, veus abismals amb un cert regust de cant popular; tot un
món de sons, a vegades inquietants, a vegades relaxants, rodejant
/ arropant la poesia quotidiana habitual del cantautor de Verges. Aquella
poesia a la vegada propera i distant que ens ha acostumat en els darrers
vint anys.
Llach se sent a gust en aquest nou context; se'l nota vocalment més
lliure i relaxat, capaç de controlar més la inflexió
de veu, que tant utilitza i caracteritza les seves obres, arribant del
xiuxiueig al crit amb total naturalitat.
No ens trobem davant d'un disc fàcil; en canvi, tot sona fresc i contagiós.
Cinc temes (Astres, Sol, Terra, Lluna, Alè) són suficients
per omplir quasi quaranta minuts de música densa, que a mode de suite,
formen un bloc unitari totalment indivisible, que s'ha de degustar, de principio
a final, sense pauses ni concessions.
Lluís Llach ha donat en els darrers anys suficients mostres de maduresa
musical; aquest nou disc és tan sols un pas endavant en la recerca
d'aquella maduresa total arrelada en els infinits sons que ens envolten i
en la boja carrera quotidiana opten per posseir-los.
Una producció molt més cuidades que en altres ocasions realça
tots els matisos de l'obra, que són molts. Una presa de sons excepcionals
arrodoneix un dels treballs més importants de la carrera de Lluís
Llach.
M. Jurado - El País (Gener 1987) |
|
|
|
1. Astres |
|
| 2. Sol |
|
| 3. Lluna |
|
| 4. Terra |
|
|
5. Alè
|
|
|
|
